samedi 17 janvier 2015

"READY CASH" DE CHRISTOPHE DONNER. CAPÍTOL 11

Aquest es curtet, curtet.

11.
Sempre és arriscat dir que un poltre no serà mai ningú perquè a la naixor és lleig, i, a l’enrevés, quan un poltre preciós, també és molt arriscat dir que serà un crack. Però “READY CASH” era magnífic. Tot d’una dret, tot d’una reactiu, curiós. D’un pollí que acaba de néixer no es pot dir moltes vegades que es poderós i autoritari, però jas! aquest n’era el cas.
Es pot pretendre, sempre, que es tracta, després de tot, d’un record fabricat, i és veritat que Pierre Tébirent no va telefonar a la AFP (Agence France Presse) per a declarar :”La meva egua acaba de donar a llum a un campió i el seu nom serà “READY CASH” perquè crec que me donarà tones de doblers”.
Això no impedeix que no enviï de cop una sol·licitud a la societat de carreres per reservar el nom “READY CASH”, i que res del que ha anat succeint després l’haguí  sorprès verdaderament, tot ha semblat desenvolupar-se naturalment a partir de la primera impressió, a partir de la naixença.
Bastava veure’ls dins les pastures, ell i sa mare, enmig dels altres, ells dictaven la llei, a lo Bonnie and Clyde. “La pastura es nostra i només nostra. Feu-vos enfora!”
Fins i tot, Tébirent troba més prudent deixar-los tot sols en una pastura aïllada. Allà, s’hi troben bé, troten i galopen dia i nit.
El poltre semblava posseït: el cap entre les cames, no s’aturava d’anar amunt i avall aferrat a ses barreres de sa tanca, cent metres en un sentit, cent metres en l’altre i sa mare donant-li coratge, tan guillada com ell. Jo passava pena de que no li fes explotar el cor.
Però no. Dur com una roca, Els Tébirent estan impressionats, però no del tot tranquils. L’experiència demostra que un no s`ha d’acabar de fiar d’aquesta casta de cavalls, forts, musculats molt prest, perquè pateixen, generalment, una miqueta de follia. Son extraordinaris però si no se’ls arriba a aregar bé, si no se’ls pot dur a córrer a un hipòdrom, perquè serveixen?


Aucun commentaire: