12.
Pascal Berthou va
passar vint anys a Àfrica treballant en l’industria petrolera, de tot d’una
fent sondejos, després com executiu. I així va aconseguir acaramullar un cert
capital que ara vol col·locar en la regió on s’acaba d’establir, no molt enfora
de Laval.
El seu fill té
quinze anys, va a l’escola i al seu millor amic l’hi diuen Kevin Tébirent, és
el fill de Francine i de Pierre. Els dos jovencells van a casa d’un i a casa
d’altre, i és així que Pascal Berthou coneix Pierre Tébirent. Els dos pares es
cauen bé, tots dos han portat unes vides de les que hi ha moltes coses que
contar-se. Pascal Berthou veu que la situació financera de Tébirent, sense
esser dolenta, no és la que més desitjable, i que la finíssima putada que
havien fet a Philippe no Allaire no millorava
les coses. Pensa llavors que podria invertir en la cria de cavalls dels Tébirent:
perquè aquest li explica que mai ha perdut doblers amb els trotons, i que totes
les comptes ho proven, és una bona inversió que, al mateix temps, permetrà a
Pierre presentar les seves egües als millors sementals Dubois.
Vat aquí com
Pascal Berthou compra a Pierre Tébirent el 48% d’una mitja dotzena de pollins,
entre els quals, bona barrina, ”READY CASH”.
És l’únic error d’apreciació
que Pierre Tébirent ha fet amb “READY CASH”:
l’ esser raonable, comportar-se com
un propietari prudent, com un criador bon gestor, i no seguir el seu instint de
jugador que s’havia despertat al naixement del poltre.
A “READY CASH” tant
li fot saber qui és el propietari del 48% dels seus músculs, de la seva energia,
i segueix fent anades i tornades a lo llarg de sa tanca, el cap entre les
cames, fins que se’l separa de sa mare.
És el ritu cruel
del desmamar. Tébirent proba de fer-ho de les millors maneres.
Als meus cavalls, jo els criï una mica com si fossin cans.
No vull que estiguin estressats, per això quan faig la desmamada, poso els
mascles amb un poney, i les femelles amb la vella “NERA”. Però aquest any, “READY
CASH” era tant turbulent que el vaig col·locar amb Na “NERA”. I va començar a
caminar devora ella. A pas. S’ha de dir que fou ella qui el va fer anar a pas.
Fou ella qui el va tranquil·litzar. Estic ben segur que sense “NERA”, “READY
CASH” no hauria sigut “READY CASH”. L’hi va esser molt beneficiós.
“NERA” encara és
viva, té trenta-cinc anys, viu a una de les pastures de Tébirent, en companyia
d’un “shire”, aquesta raça reputada per donar els cavalls més grossos del món:
ella pot presumir d’esser l’egua de trot més vella del mon. Dos hostes del llibre
de records dins la mateixa pastura i que s’entenen de meravella.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire