ARNAU MIR

En tal dia com avui, ara fa un any que et vas morir, Arnau...i clar, esteim fotuts.

Des de llavors esteim fotuts perque no ens agrada gens que ja ningú ens aclareixi quin cavall és el "base" i perque no trobam qui es capaç de fer jutipiris amb els billets de tot color i tot valor que van sortint de qualque butxaca -amb l'alegría de la parròquia i la sorpresa dels externs -i sobretot, perque la teva cadira ha quedat buida.

Des de llavors, Arnau, ja no sopam els dijous -adéu C'an Guixa, Ca N'Amer,Ca Na Sebastiana- i ni tan sols sabem com fer perque ens guardin taula al Gallopin o al Vodevil, i mira que encara tenim el telefon d'En Mercant amb el que reservaves diguent:"Arnau Mir, Mir de Mallorca, Mir com sa llexiu Mir". Gallopin, Vodevil, Chez George...aquells restaurants que campen per devora de l'estatua d'En Ludovico, l'estatua d'aquell senyor que va damunt d'un cavall i que vagis pel carrer que vagis sempre o la veus o t´hi fots de nassos.

Des de llavors ja no sabem si fan carreres a Auteil o a Chantilly - quins capells! quina elegància! - o a Longchamp, ens ve just saber el que passa devers Vincennes. Vaja, Arnau, que sospitam que des de ara fa un any, París ja no es exactament París, li falta cosa. Aiximateix hem aclarit que l'església de Saint Eustache encara és al mateix lloc, que encara no hi han possat la placa commemorativa del teu bateig i que hi segueixen donant sopa - i tu que no ho deies que qualque dia en tornar de l'hipòdrom ens hauriem de possar a la cua de tan nets que ens haurien fet? -, També sabem de bona tinta que a l'altre banda dels ponts de París hi ha cases.

Però des de llavors, Arnau, el que tenim clar es en aquesta pàgina on van sortint noticies dels cavalls dels que tu sempre demanaves noves: Quan corren? Que han fet? Que han guanyat? t'hem de tenir ben present.