VITALITE

 Normalment, aquesta passió nostra dels cavalls és molt desagraïda. Tot solen ser problemes i coixeres i és que els primers són molt mals de fer... però quan arriben, que ho són de dolços!! són aquests moments que inspiren i que s'han de recordar. Avui que encara és fresc vos faré un petit homenatge a n'aquesta filla de Kaisy Dream i Providencia que tant de gust mos va donar ahir vespre.

Primer de tot s'ha de dir que na Vitalité s'ho mereixia... des d'un punt de vista esportiu perquè sempre ha fet les seves carreres, apart del debut que partí de galop, i sobretot després d'haver duit molta mala sort a la darrera participació a Enghien on ens quedarem amb dos pans de nassos. Però s'ho mereixia sobretot des d'un punt de vista "personal". Ho aconseguia a poc més d'una trentena dequilòmetres de Laventie, lloc on va nèixer i on va començar el periple de la seva vida.

Começà amb un part no esperat a l'aire lliure, assistit per uns criadors novells sense experiències amb els cavalls. Seguí amb una mare que no l'encobeí i una dida que no arribava i que va obligar als seus criadors a pujar-la a biberó. Després d'uns mesos més o manco tranquils arribaren aregades, malmenades, tocs i bastonades, una operació d'esparavanys i sobretot dos entrenadors que encara recorda i dos mesos de "chuchoteur" (susurrador) per ajudar-la a oblidar-los. Aquestes i d'altres experiències conformen una vida que, tot i curta, no li ha estat gens fàcil. Una vida que li ha gravat un caràcter especial, autoritari i a vegades un tant desagradable.

Afortunadament comparegué a les nostres quadres gràcies a un entrenador veí que no la volgué al seu entrenament. Aviat mostrà les seves virtuds i a estones el seus defectes, sobretot de comportament però mai dins la pista, on sempre s'ha mostrat molt honrada i valenta. Anarem calmant els seus bulls de comportament amb safarnàries i a poc o poc entengué que ja no li voliem fer mal. Ara quan anam a còrrer sempre duim un poal de safarnàries i si agafa volada n'hi donam i se calma... si m'ho contassin, m'enriuria... però funciona! els dies de carrera també hem de dur n'Scorpio d'acompanyant, ja que sinò no vol entrar al camió ni a cap quadra que no sigui la seva... això ho vàrem aprendre a la seva primera cursa a Le Mans on quasi me romp un braç sortint com una loca d'una quadra de l'hipòdrom.

Altres putades també ha fetes... temperamental com és, quan li poses el cabriol parteix, independentment de si està llesta o no. Per això sempre ha de menester algú al seu cap mentres li poses el cabriol, o fas trossos... A La Capelle el seu criador la experimentar de primera mà el seu caràcter a l'hora d'aguantar-la... una experiència que li costà unes ulleres de sòl i un rellotge que tenia pinta de bò... Després d'aquell dia, na Polita sempre acompanya s'eugua per donar-me una mà. A Enghien, les dues vagades que hi hem anat, hem pogut practicar l'slalom a l'hipòdrom... nova especialitat que consisteix en anar amb l'eugua enganxada sortejant cabriols, arbres, cavalls i gent per dur-la de les quadres a la pista.

Sa "moixa"com li diu el meu amic "Moriarty"... A vegades malsofrida i d'altres carinyosa (quan du el dia bò), ara és la preferida del grup, la mimada. La que saluda sempre que entres a les quadres, la que espera amb el cap defora per que li facis cas, o li donis una safarnària...

I ahir mos va regalar un primer... esperem que un de molts!!!