A aquella gent que ha tengut la fortuna de poder ser criador durant una volta sencera de l'stud-book segur que li ha passat. Em refereixo a la temptació de repetir el nom d'un cavall criat a casa i que en el seu moment va donar gust. Després sempre apareixen els dubtes i les supersticions de si el nou nat estarà a l'altura del seu predecessor. En el nostre cas, la teoria és de només repetir el nom dels cavalls que han estat bons, deixant de banda els noms, per molt atractius i xocants que puguin resultar, dels cavalls que no han servit per a les carreres.
Al 1992 neixé a les nostres quadres de Son Fideu un mascle castany fill de Polo de Bellevue i Ordelia. El nom li venia clavat... Vic... cavallet simpàtic de caràcter viu i trot àgil. I de llinatge... "des Bosc". Revisitant així el llinatge d'Herba des Bosc. En Vic des Bosc ha estat, d'entre tots els cavalls que són nascuts a ca nostra, el que més gust ens ha donat.
Cavall honrat com pocs sempre va fer les seves carreres i tot a arribar a guanyar-ne 15 la seva plaça sempre fou el segon... debutà i fou segon de Varclays GS... al Ciutat de Palma segon de Vikingo... als dos Grans Premis i al Campió de Campions segon de Velvet Blai... sempre segon... però quin gust que ens donà. Una vegada, al desembre dels seus 3 anys, inclús decidí desafiar als millors nacionals i estrangers al Revista Trot... on un colosal Selfon venia a pentinar-li la victòria a dos metres de l'arribada. Tot i ser sempre segon, fou un cavall de carreres d'excepció. Crec que mai el vaig veure al galop... els distanciaments de la seva vida esportiva es degueren a estretes i elastics.
Però en Vic aconseguí una victòria molt especial... una victòria plena d'emoció i sentiment... al maig dels 4 anys guanyava el Memorial Toni Alcover, dedicant la victòria al que havia estat el seu entrenador i cuidador des de l'aregada i que ens havia deixat feia poc menys d'un any.
Al 2009 i amb l'activitat de criadors a França tot just començant, decidirem honrar un dels nous nats amb el mateix nom. Triarem d'entre ells el de millor paper i model. Aviat mostrà mitjans i es qualificà amb relativa facilitat. Ara mateix no és el cavall més fàcil de la història i en vessa tres de quatre... ja en podria aprendre una mica de l'altre Vic i començar, al manco, a no galopar i a acabar les carreres.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire