"READY CASH" DE CHRISTOPHE DONNER. CAPÍTOL 4.

4.

Pierre Allaire va néixer l'any 1931, a Pleslin, aprop de Dinan. Fill d'un mercader de cavalls, juga per les fires fent de genet acròbata mentre dura la segona guerra mundial i un parell d'anys després, fa les maletes, passa pel comerç de cavalls i per l'entrenament de trotons, i no arriba al món de les curses fins a la darreria dels anys 50. Ara bé, la seva ascensió, a partir de llavors, és fulminant, i deguda, en bona part, a la genialitat que el du a comprar, a principis dels anys 60, tots els productes que pot d'un nou semental anomenat KERJACQUES. 

Anava per tot, per les finques de la Mayenne, per les “haras” de Normandia i fins i tot pels escorxadors de Vaugirard.

Que no tindria cap KERJACQUES per a vendre? Una KERJAQUES?

Era el Senyor “VENEU-ME UN KERJACQUES” i durant una bona temporada, hi ha haver molta gent s'en fotia molt i bé d'aquest net de carnisser bretó. Però quan Pierre va haver comprat i entrenat TOSCAN i a l'any 1970 i aquest fill de KERJACQUES va guanyar el Premi d'Amèrica, i quan va haver comprat i entrenat UNE DE MAI i aquesta filla de KERJACQUES va arribar a ésser, en el seu moment, l'egua que havia guanyat més doblers del mon, llavors, ja ningú s'en reia, i mentre els altres començaven a decidir-se a comprar fills d'En KERJACQUES, Allaire ja era ric.
(nota de la traducció: el primer video correspon a la victòria de TOSCAN en el Premi d'Amèrica i el segon, a UNE DE MAI guanyant el premi de France).
 

 
READY CASH és un descendent de KERJACQUES tant per part de pare com per part de mare. Però en aquesta situació es troben avui en dia la majoria dels cavalls francesos.

A principis dels anys 70, Pierre Allaire es una “vedette” . Però aquell a qui anomenen Pierrot i que figura en els programes de carreres amb el nom de Pierre-Désiré Allaire, no és un personatge gens fàcil, pareix que vol passar comptes amb els potentats, amb les grans famílies, amb l'aristocràcia rural, de fet pareix que vol passar una mica de comptes amb quasi tot lo mon. I a més és atractiu, vesteix bé i, sobretot, xerra. I lo que diu no agrada a tot lo món, sobretot quan braveja, provoca, mou i remou. És el millor i ho sap. Potser tengui tanta necessitat de dir-ho perquè ell mateix s'en sorprèn? No, ell ho diu perquè creu que brevejar el seu desti per damunt les teulades l'ajudarà a assolir-ho.

Xerra de demés per obligar-se a ell mateix a aconseguir-ho.