2.
La llegenda de READY CASH va començar vint anys abans del seu naixement.
El 6 de Desembre de 1984, a les mateixes quadres de Vincennes, Bernard Giot
cerca un menador per a la seva poltre, OCÉANIDE, el menador habitual l’havia
deixat plantat. S'ha de dir que a les cinc darreres curses que ella ha corregut
cada cop ha estat desqualificada a la sortida. Cinc RP: “restée au poteau”, és a dir, “ha quedat a sa sortida”. No és,
doncs, l'egua més cotitzada de l'hipòdrom.
Bernard Giot fa voltes per les quadres cercant una bona ànima capaç de
menar la seva impossible poltre. I troba, certament per sort, a Philippe
Allaire. El fill de Bernard Giot, Jean-Luc, és un aprenent que fa feina a les
quadres de Philippe Allaire. Parlen de l’al.lot. Tot va bé.
I tu que no voldries menar la meva poltra a la darrera carrera?
Té cap possibilitat?
Trota, però és un poc difícil a la sortida. Amb tú potser que...
Anem a veure-ho.
Abans d'acceptar menar-la , Philippe Allaire vol provar la poltra. Falta
una hora per a la sortida. S'asseu al “sulky”
de l’egua i va de cap a sa pista. A pas, a trotí, la du a l’espai de sortida i
li explica lo que espera d'ella, la manera en que la vol fer partir, com ha de
trotar, aviat, més aviat encara, més aviat que lo que ella ha trotat mai.
L'atura, la tranquil·litza i ella es relaxa, respira, obeeix, en els pocs
minuts de l'escalfament ella s’ha transformat en una altra cosa, Philippe
Allaire
s'en ha donat compte de que hi havia qualque cosa que l'egua duia a dintre,
però amagat, fermat, una espècie de ràbia, de passió que ella ja tendrà present
per sempre.
“Pas mal” la teva poltra, diu Philippe tornant del “heat”.
La menarà. Bernard Giot està encantat.
Philippe es troba amb el seu company, Pierre Tébirent, i parlen de la
poltra. Pierre i Philippe es coneixen des de fa molt temps, han tingut cavalls
a mitges i això encara dura: ara la meitat d'un ara una quarta part d'un altre,
en compren, en venen, aquest petit comerç ha fonamentat la seva amistat que és
ara ben sòlida, a prova de victòries i derrotes, de bons i de mals negocis.
Pierre Tébirent és un jugador, sempre cercant el bon “tuyau” - el cavall guanyador a cota elevada - No deixarà passar
pel costat aquesta situació.
Arriba la cursa. Philippe ha vestit OCÉANIDE a la seva manera i, en els
darrers escalfaments abans de la sortida, en el “canter”, ella encara va millor. Vola.
Pierre Tébirent que és a la vora de la pista i que no té un pel de beneit, sap
el que s'ha de fer: es llança de cap a la taquilla i juga “una petita quantitat”,
a dir ver, una sèrie de “petites quantitats” que afegint-se a altres “petites
quantitats” acaben per ésser un certa quantitat.
Es dona la sortida, els cavalls parteixen i OCÉANIDE també, primera bona
sorpresa; l'egua no queda a la sortida com en té costum, l'egua trota i fins i
tot agafa el cap...i l'aguantarà fins a la meta, guanyant a 9 contra 1.
Encara avui Philippe Allaire diu que
va ésser un cop de sort.
Però no. Però com molts d'homes del cavall, i particularment dels cavalls
de curses, Philippe Allaire no creu en els seus poders. Perquè es modest? Perquè
es supersticiós?
Perquè no li agrada parlar-ne.
Ell me mira amb els seus ulls rodons, convençut de que té al davant a un
il·luminat quan jo desenvolupo la meva teoria: “com un virus que passa de
l'animal a l'home, la ràbia, la passió de guanyar que ell va transmetre a OCÉANIDE
aquell vespre, ha estat transmesa a la seva filla DOCÉANIDE DU LILAS, que l'ha
transmesa a la seva filla KIDÉA, que l'ha transmesa al mascle que aquesta línia
de femelles esperava: el seu fill READY CASH”.
