Ara que fa un poc més de dos anys que N’Arnau nostre va partir, fins i tot “LE FIGARO” li fa una mica homenatge dedicant un article a un dels seus estimats restaurants parisencs, al GALLOPIN, un “Bib gourmand” de la guia Michelin.
L’articulista, Stephane Durand-Souffland xerra de l’esplèndida decoració, dels brillants llautons, de la bona il·luminació, de cinc japonesos que mengen sopa de ceba i de una parella d’enamorats que mengen formatges i bevem Moet-Chandon. També parla dels preus dels plats i dels vins i del menú que ell va degustar: “raviolis” de peu de porc amb bolets, confit de mè i sorbet de poma amb caramel...i del seu resultat: encara cerca el peu de porc, la carn fou forta i el caramel li falten espècies.
L’articulista no era un entès, si l’articulista hagués anat al Gallopin amb N’Arnau hauria tingut clar que allà s’ha de demanar salmó fumat, llenguado “meunier” i baba al rom, com demanaven nosaltres durant molts, molts anys i que ara ja en fa dos, Arnau, que no demanem res.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire