UN PREMI AL CORATGE

Aquesta vida nostra no sol esser massa agraida... com diuen, la vida és el que transcurreix mentres intentes solventar el problemes del dia a dia. Però a vegades se gira la truita, i són aquells moments que fan que la vida valgui la pena. 

Ja fa més d'un any, crec que era un 15 de Gener, en Biel desembarcava a les 3:00 del dematí a les Haras de Villepelee amb una barcada de cavalls i xismes per una aventura "relativament" encoratjadora i que implicava un esforç monumental tant físic com psíquic. I és que hi havia molta feina a fer i sobretot que a Sant Jordi hi deixava en Bielet, na Clara i n'Olivia, la seva vida. 

Enrere quedaven anys de cavalls, Grans Premis, Heroïnes i Falaguers, victòries i derrotes, moments bons i d'altres dolents i un Tebol convalescent a la clínica operat de còlics. Arribava amb un "ja ho veurem". 12 mesos són passats, jo le vaig comentar un grapat de vagades que havia de contar valorar-ho als 18 mesos, un cicle i mig era necessari. 

Estic segur de que hi ha hagut moments molts més moment dolents que de bons, d'altres també dolços amb la melanconia de tenir els estimats alluny. Però s'ha aguantat, s'ha seguit fent feina, s'ha seguit sofrint i creient en el somni. Primer foren les tres o qutre clients que li feren confiança, després qualificacions, i un premiet amb en Velox, i una sèrie de primers menant per d'altres. Aconseguí posar bé na Viga, tasca gens fàcil, i amb ella la primera a Vincennes. Però avui ha arribat el dia. El somni es fa realitat. El seu Trebol, que vos puc assegurar que deu ser el cavall millor tractat de normandia, qui fa poc més d'un any li trabucada un poal d'aigua gelada damunt jugant amb la mort amb el còlic, avui l'hi regalava una victòria "fora fer-ne comptes" a Vincennes. I quina una! una que podia dedicar als seus que l'encoratjaven des d'una tribuna carregada de mallorquins. Esperem que una de moltes.

Enhorabona Biel, Olivia, Bielet, Clara i familia. Vos-ho mereixeu més que ningú! i enhorabona Trebol!